Codorniu Anna Brut Rosé

Celler

La història de Codorníu comença amb Jaume Codorníu, que va establir el celler a Sant Sadurní d'Anoia, a la regió del Penedès. Durant segles, la família Codorníu es va dedicar a elaborar vins tranquils. Tot i això, una fita crucial en la història del celler va ocórrer el 1872, quan Josep Raventós, descendent de la família, va elaborar la primera ampolla de cava seguint el mètode tradicional de Champagne. Aquest innovador pas va transformar el celler i va posicionar Codorníu com a pionera en la producció de cava a Espanya. L'empresa ha mantingut el compromís amb la qualitat i la tradició al llarg dels anys, mentre també ha adoptat tecnologies modernes i pràctiques sostenibles. L'edifici principal del celler, dissenyat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch a principis del segle XX, és una obra mestra del modernisme català i va ser declarat Monument Històric Artístic el 1976. Aquest impressionant complex arquitectònic reflecteix la importància cultural i històrica de Codorníu. Codorníu ha continuat expandint-se i modernitzant-se, sempre mantenint les seves arrels i tradició. Actualment, el celler produeix una àmplia varietat de caves, des dels més tradicionals fins als més innovadors, adaptant-se als gustos i preferències dels consumidors moderns. El celler també ofereix visites guiades, on els visitants poden conèixer la història i el procés d'elaboració del cava, i gaudir de tasts dels seus productes prestigiosos. L'herència de Codorníu és un testimoni de la dedicació a l'excel·lència i la capacitat per innovar sense perdre de vista els orígens. En resum, Codorníu és un celler amb una rica història de més de 450 anys. Pionera en la producció de cava a Espanya, i un símbol de la combinació de tradició i modernitat al món del vi.

Denominació d’origen

Cava D.O. HISTÒRIA A finals del segle XIX la crisi de la fil·loxera havia delmat les vinyes catalanes per la qual cosa s'imposava una dràstica reconversió i regeneració de la vitivinicultura. Un dels resultats del cicle post-fil·loxèric va ser l'elaboració de cava, iniciada al municipi de Sant Sadurní d'Anoia, al Penedès. Les primeres ampolles de cava es van destapar en aquesta població l'any 1872, havent estat elaborades seguint un procediment semblant al que es feia servir a la Champagne francesa per elaborar els seus acreditats escumosos (méthode champenoise). El producte català es va comercialitzar inicialment amb el nom de xampany. Va aconseguir de seguida un gran èxit, expandint-se el seu mercat durant la primera meitat del segle XX, Època en què van triomfar les dues marques emblemàtiques del Penedès (Codorniu i Freixenet) al costat d'altres caves elaborats per petits i mitjans productors. ZONES DE PRODUCCIÓ La Cava D.O. acull avui dia 157 municipis espanyols amb tradició demostrada en l'elaboració de vins escumosos seguint el mètode tradicional champenoise. Tot i que el cava com a tal va començar a produir-se a Catalunya, s'acullen a aquesta denominació: 63 municipis de la província de Barcelona, 51 de Tarragona, 11 de Lleida, 5 de Girona, 18 de la Rioja, 3 d'Àlaba, 2 de Saragossa, 2 de Navarra, 1 de València i 1 de Badajoz. S'estima que a Espanya es dediquen unes 33.000 hectàrees de vinya a la producció de raïm per a cava. Prop del 90% de la producció es localitza al territori de la DO Penedès i comarques limítrofes de les províncies de Barcelona i Tarragona, i en menor mesura de Girona i Lleida. Menys del 10% restant de la producció es localitza fora de Catalunya.

ELABORACIÓ I CLASSIFICACIÓ

El cava s'ha elaborat tradicionalment a partir de tres varietats de raïm clàssic, que són la Macabeu, la Xarel·lo i la Parellada. Encara que avui dia també s'elaboren caves introduint noves varietats com la Chardonnay i la Malvasia, a més d'altres tintes. El mètode tradicional requereix una segona fermentació en botella i una criança mínima en botella de 9 mesos. Al reserva se li exigeix una criança mínima de 15 mesos, al gran reserva de 30 mesos, i al de paratge qualificat de 36 mesos. Encara que hi pot haver caves de llarguíssima criança (15 anys o més). Pel seu contingut en sucres es denominen, de més sec a més dolç: brut nature, extra brut, brut, extra sec, sec, semi-sec i dolç. Hi ha blanc de blancs, blanc de noirs i rosats.