Carles Andreu Rosat Brut

Celler

El Celler Carles Andreu s'erigeix ​​com una joia vinícola a la distingida regió de la Conca de Barberà, Tarragona. Bodega de tradició familiar ha forjat la seva reputació a la passió per la viticultura i la creació de vins excepcionals. Situada estratègicament en un entorn privilegiat. Les vinyes de la finca es beneficien de sòls calcaris i d'un clima mediterrani idoni per a les varietats autòctones com Trepat, Garnatxa i Macabeu. D'hi ha que aquestes condicions naturals proporcionin la primera matèria per a l'elaboració de vins de gran qualitat i caràcter. L'oferta de Celler Carles Andreu inclou una àmplia selecció de productes que reflecteixen la diversitat i l'excel·lència de la regió. Des dels refinats negres, principalment elaborats amb la distingida Trepat, fins als frescos i vibrants blancs i els exquisits caves reconeguts a nivell internacional, cada ampolla és testimoni del compromís amb la qualitat i l'artesania. Amb una història que es remunta a diverses generacions, fusiona la saviesa tradicional amb les tècniques modernes de vinificació. Des de la meticulosa selecció dels raïms fins al procés d'elaboració i criança al celler. Cada etapa es fa amb precisió i dedicació, preservant l'essència del terrer i destacant el caràcter de la regió. En resum, Celler Carles Andreu és molt més que un celler; és un llegat d'excel·lència enològica. Cada ampolla és un testimoni del profund coneixement del territori i del compromís infrangible amb la qualitat. Així, doncs, ens ofereix una experiència sensorial que transcendeix els límits del temps i l'espai.

Denominació d’origen

Cava D.O. HISTÒRIA A finals del segle XIX la crisi de la fil·loxera havia delmat les vinyes catalanes per la qual cosa s'imposava una dràstica reconversió i regeneració de la vitivinicultura. Un dels resultats del cicle post-fil·loxèric va ser l'elaboració de cava, iniciada al municipi de Sant Sadurní d'Anoia, al Penedès. Les primeres ampolles de cava es van destapar en aquesta població l'any 1872, havent estat elaborades seguint un procediment semblant al que es feia servir a la Champagne francesa per elaborar els seus acreditats escumosos (méthode champenoise). El producte català es va comercialitzar inicialment amb el nom de xampany. Va aconseguir de seguida un gran èxit, expandint-se el seu mercat durant la primera meitat del segle XX, Època en què van triomfar les dues marques emblemàtiques del Penedès (Codorniu i Freixenet) al costat d'altres caves elaborats per petits i mitjans productors. ZONES DE PRODUCCIÓ La Cava D.O. acull avui dia 157 municipis espanyols amb tradició demostrada en l'elaboració de vins escumosos seguint el mètode tradicional champenoise. Tot i que el cava com a tal va començar a produir-se a Catalunya, s'acullen a aquesta denominació: 63 municipis de la província de Barcelona, 51 de Tarragona, 11 de Lleida, 5 de Girona, 18 de la Rioja, 3 d'Àlaba, 2 de Saragossa, 2 de Navarra, 1 de València i 1 de Badajoz. S'estima que a Espanya es dediquen unes 33.000 hectàrees de vinya a la producció de raïm per a cava. Prop del 90% de la producció es localitza al territori de la DO Penedès i comarques limítrofes de les províncies de Barcelona i Tarragona, i en menor mesura de Girona i Lleida. Menys del 10% restant de la producció es localitza fora de Catalunya.

ELABORACIÓ I CLASSIFICACIÓ

El cava s'ha elaborat tradicionalment a partir de tres varietats de raïm clàssic, que són la Macabeu, la Xarel·lo i la Parellada. Encara que avui dia també s'elaboren caves introduint noves varietats com la Chardonnay i la Malvasia, a més d'altres tintes. El mètode tradicional requereix una segona fermentació en botella i una criança mínima en botella de 9 mesos. Al reserva se li exigeix una criança mínima de 15 mesos, al gran reserva de 30 mesos, i al de paratge qualificat de 36 mesos. Encara que hi pot haver caves de llarguíssima criança (15 anys o més). Pel seu contingut en sucres es denominen, de més sec a més dolç: brut nature, extra brut, brut, extra sec, sec, semi-sec i dolç. Hi ha blanc de blancs, blanc de noirs i rosats.