Mostra 49–54 de 54 resultats
-
Terras Celtas Crema d’Orujo
9,85€ -
Terras Celtas licor d’herbes
8,92€ -
Terras Celtas Licor de cafè
9,11€ -
Terras Celtas orujo blanc
10,49€ -
Xantiamen Licor d’herbes
8,77€ -
Xantiamen Orujo
9,50€
Mostra 49–54 de 54 resultats
Terras Celtas Crema d’Orujo
9,85€Terras Celtas licor d’herbes
8,92€Terras Celtas Licor de cafè
9,11€Terras Celtas orujo blanc
10,49€Xantiamen Licor d’herbes
8,77€Xantiamen Orujo
9,50€
Són totes les begudes alcohòliques premium, seques o aromàtiques destil·lades a partir de suc de raïm o suc fermentat, que poden provenir de grans, canya de sucre, papes, etc… La paraula aiguardent prové del llatí “aigua ardens”. , que es relaciona amb el nom dalcohol obtingut per destil·lació.
Per mantenir el sabor de la matèria primera, el resultat de la destil·lació ha de tenir una graduació alcohòlica al voltant dels 80 graus, és a dir, cal corregir lleugerament la graduació alcohòlica. La legislació exigeix la màxima destil·lació segons les diferents begudes espirituoses perquè conservin les característiques úniques d’aroma i sabor típiques de les substàncies alcohòliques originals. A partir dels 96 graus, el destil·lat ja no es considera aiguardent, sinó només alcohol, encara que encara es percep un lleuger sabor als ingredients utilitzats.
L’art de la destil·lació es coneix des de l’antiguitat, es feia servir per fer perfums, es deia que el van portar per Europa els àrabs, i tot semblava indicar que ells van ser els responsables de la seva difusió.
Les referències indiquen que es va estendre per Pèrsia, Síria, Egipte i Sicília durant l’època del rei macedoni Alexandre el Gran, que va conquerir i organitzar l’Imperi Persa.
La seva expansió territorial va obrir canals comercials i va facilitar la influència dels seus propis articles, espècies i costums al sud d’Àsia, el sud i el sud-est d’Europa i amb el nord d’Àfrica.
Els orígens de l’aiguardent europeu se situen a Itàlia al segle XIII, quan un grup de científics que buscaven opcions que asseguressin la immortalitat van decidir extreure el brandi del vi.
L’aiguardent és una beguda alcohòlica sense proteïnes, carbohidrats, greixos ni sucre, també conté vitamina K, té entre 29% i 60% d’alcohol i és una beguda forta.
L’aiguardent és una beguda d’alt contingut alcohòlic que s’obté de la fermentació i destil·lació de fruites o grans, o fins i tot una barreja de tots dos. Actualment es poden distingir dos estils diferents, l’aiguardent simple i el compost.
Un cop determinada l’elaboració del vi, es fermenten les matèries primeres, que permeten obtenir sucres naturals, i després es destil·la el producte, cosa que es duu a terme utilitzant un alambí, preferentment de coure, que va donar pas a aquest deliciós licor.
Un cop realitzat el procés de destil·lació, el líquid obtingut sol filtrar-se ja que sol tenir una graduació alcohòlica molt elevada, a més d’utilitzar-se per purificar el líquid obtingut.
El costum de beure aiguardent és en petites porcions, rodant a la punta de la llengua, com un conyac car, només en aquest cas es pot gaudir plenament del meravellós regust. La ginebra es diferencia del vodka rus en què, depenent de la cultura de consum, és més probable que sigui un licor i un gran digestiu per completar un festeig. L’aiguardent es beu després de les postres.
L’aiguardent es pot diluir amb aigua, per la qual cosa el seu sabor no s’aclapara, sinó que s’estira, per suavitzar-lo. En general, es permeten diversos experiments amb aquesta beguda, però és clar fins a cert punt.
L’aiguardent té molts avantatges, però també té un desavantatge: no es pot beure gaire, doncs exxent una beguda alcohòlica pot pujar ràpid al cap.
El més senzill és que no té cap sabor afegit diferent al de l’aiguardent. És a dir, acabat de treure de l’alambí, ni més ni menys.
Dins dels principals aiguardents simples que existeixen podem esmentar els següents: Ron, brandy, whisky i Tequila.
Així mateix, destaquen els aiguardents de fruites i els derivats del suc de palmera o arròs.
Aquest compost obté importants addicions de sabor a partir de substàncies no alcohòliques com herbes, llavors de fonoll, espècies, etc.
Entre els principals vins compostos que hi ha, podem esmentar els següents: Anís, Benedictin, Strega i Absenta.