Perelada Gran Claustre Cuveé Especial

Celler

El Celler Perelada se situa al cor de l'Empordà, una regió vinícola reconeguda de Catalunya, Espanya. Fundat el 1923 per Miguel Mateu, el celler s'ha establert com un referent en la producció de vins d'alta qualitat. Des dels seus inicis, Perelada ha combinat la tradició vitivinícola amb la innovació, creant vins que reflecteixen la riquesa del terrer empordanès. La història del celler s'entrellaça amb la del Castell de Peralada, una fortalesa medieval que data del segle XIV. Aquest castell, adquirit per Miguel Mateu el 1923, es va convertir en el centre neuràlgic del celler. Les vinyes de Perelada s'estenen per diverses finques a la regió, cadascuna amb característiques úniques que aporten diversitat i complexitat als vins. Entre les finques més destacades hi ha Garriga, Malaveïna i Espolla, cadascuna amb el seu propi microclima i tipus de sòl. El celler ha sabut adaptar-se als temps, incorporant-hi tècniques de viticultura sostenible i pràctiques d'enologia avançada. El seu compromís amb el medi ambient i la qualitat es reflecteix a cada ampolla, oferint una àmplia gamma de vins que van des dels frescos i lleugers fins als més complexos i estructurats. Perelada és especialment coneguda pels seus caves i vins negres, que han obtingut reconeixement tant a nivell nacional com internacional. Actualment, el Celler Perelada segueix sent una empresa familiar, ara gestionada per la tercera generació de la família Suqué Mateu. Aquesta continuïtat familiar assegura la preservació dels seus valors i tradicions, mentre continuen innovant i expandint-se al competitiu món del vi. Amb la combinació de patrimoni històric i excel·lència moderna, Perelada representa l'essència del vi català i la seva projecció global.

Denominació d’origen

Cava D.O. HISTÒRIA A finals del segle XIX la crisi de la fil·loxera havia delmat les vinyes catalanes per la qual cosa s'imposava una dràstica reconversió i regeneració de la vitivinicultura. Un dels resultats del cicle post-fil·loxèric va ser l'elaboració de cava, iniciada al municipi de Sant Sadurní d'Anoia, al Penedès. Les primeres ampolles de cava es van destapar en aquesta població l'any 1872, havent estat elaborades seguint un procediment semblant al que es feia servir a la Champagne francesa per elaborar els seus acreditats escumosos (méthode champenoise). El producte català es va comercialitzar inicialment amb el nom de xampany. Va aconseguir de seguida un gran èxit, expandint-se el seu mercat durant la primera meitat del segle XX, Època en què van triomfar les dues marques emblemàtiques del Penedès (Codorniu i Freixenet) al costat d'altres caves elaborats per petits i mitjans productors. ZONES DE PRODUCCIÓ La Cava D.O. acull avui dia 157 municipis espanyols amb tradició demostrada en l'elaboració de vins escumosos seguint el mètode tradicional champenoise. Tot i que el cava com a tal va començar a produir-se a Catalunya, s'acullen a aquesta denominació: 63 municipis de la província de Barcelona, 51 de Tarragona, 11 de Lleida, 5 de Girona, 18 de la Rioja, 3 d'Àlaba, 2 de Saragossa, 2 de Navarra, 1 de València i 1 de Badajoz. S'estima que a Espanya es dediquen unes 33.000 hectàrees de vinya a la producció de raïm per a cava. Prop del 90% de la producció es localitza al territori de la DO Penedès i comarques limítrofes de les províncies de Barcelona i Tarragona, i en menor mesura de Girona i Lleida. Menys del 10% restant de la producció es localitza fora de Catalunya.

ELABORACIÓ I CLASSIFICACIÓ

El cava s'ha elaborat tradicionalment a partir de tres varietats de raïm clàssic, que són la Macabeu, la Xarel·lo i la Parellada. Encara que avui dia també s'elaboren caves introduint noves varietats com la Chardonnay i la Malvasia, a més d'altres tintes. El mètode tradicional requereix una segona fermentació en botella i una criança mínima en botella de 9 mesos. Al reserva se li exigeix una criança mínima de 15 mesos, al gran reserva de 30 mesos, i al de paratge qualificat de 36 mesos. Encara que hi pot haver caves de llarguíssima criança (15 anys o més). Pel seu contingut en sucres es denominen, de més sec a més dolç: brut nature, extra brut, brut, extra sec, sec, semi-sec i dolç. Hi ha blanc de blancs, blanc de noirs i rosats.